Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Març de 2018

Ramon Roqueta Roqueta-foto
Ramon Roqueta (1925-2018) va ser un vinater de raça i estil. Quan el vaig conèixer (1983), amb motiu d’escriure per una guia de vins, em va causar una impressió viva i singular. Malgrat que era un any més jove que mon pare, jo el veia una persona molt gran. Ara, un home de 58 anys com ell i mon pare ho eren en aquell any, no son persones grans, més be estan a mig camí. Però, en aquell temps, les coses eren diferents. Pot ser la sensació de respecte que dona la distancia entre generacions. O al menys en aquell temps les coses semblaven així. La impressió que em causava era un tant desorientadora. Per una banda donava, gracies al seu estil i port, la de un cavaller britànic de l’alta burgesia, però, per altra semblava, com així era, un pagès arrelat a la terra. Desorientadora, fins que vaig reflexionar -quasi al final de l’entrevista- i vaig assolir que en realitat era un menestral català, eixa figura tan interesant de la societat civil catalana, que es una prolongació del pagès, com diria Josep Pla, o la del seu estatus subsegüent i conseqüent. No sé si aquesta figura –la del menestral català- va surtir o va assolir la seua condició a la segona meitat del XIX, quan Catalunya va passar de la societat tradicional a la societat moderna capitalista, o venia d’arrere. Però tant, se val, la figura es real i donava eixa força que Catalunya tenia, i té.
A més de vinater de raça (continuava l’empresa familiar fundada pel seu pare i el seu avi), era, com molts empresaris de l’època un compromès amb el seu entorn i el seu temps, i per això, va acceptar que l’anomenaren alcalde de Manresa, per conduir la transició a la democràcia municipal. I ho va fer fins a les primeres eleccions democràtiques (les municipals de 1979). La qual cosa no li llevava ni un gram de la seua dificultat, doncs acceptar ser alcalde d’una capital comarcal com Manresa al canvi d’època, era com muntar al llom de la balena, que deia Starbak (el segón d’Akab).
Ramon Roqueta sempre va ser un agrarista, conscient i coneixedor de la profunda historia vitícola de la seua comarca, que a aquell temps era coneguda com el pla de Manresa o l’Artés. Malgrat el potencial vitícola d’aquesta comarca, ningú -i menys ell- podia oblidar que Manresa va ser capital de la revolució industrial catalana (i espanyola) i que per tant el gran passat vitícola del seu entorn calia restablir-lo . I això es el que va proposar, i fer. Un llarg treball continuat pel seu fill Valentí Roqueta, que és com una essència concentrada de tots els Roqueta des del segle XII que poblaren el Bages fins ara. El Bages tal com justament es coneguda la D.O. que empara i protegeix les vinyes i vins d’aquesta comarca, ja indica el passat i origen de la seua etimologia, indica que, nominalment ve de Baccus, el deu romà del vi. I es ben cert que va ser un dels territoris romans mes importants i rics. Allí estaven les mines de sal de Cardona, i la sal era la primera riquesa. I és també, el lloc de la mil·lenària varietat picapoll, com ja va contar Plini el vell a la seua Historia natural, com el raïm que atreia a les gallines. Per tant malgrat el punch industrial de quasi un segle, per poca memòria històrica que tingués un manresà (i no era el cas de Ramon) el pes del legat històric i del passat romà era evident, viu i envoltava a tot hom del pla de Manresa.
Ja no el vaig tornar a veure mai mes però , a més de la impressió rebuda, em va donar un fullet del seu celler que encara conservo i que anunciava el valor de les seues creences i el seu elan, que provenia del seu poderós ecran familiar, del clan Roqueta més be. Com que soc de Valencià i ací, ara i per primera vegada en dècades tenim un boníssim alcalde (Joan Ribó) que es manresà, enginyer agrònom i que per aquell temps (1982) m’havia ajudat a donar una conferencia de vins valencians a la Associació cultural Grau-Algiros de València, vaig entendre força be, la referència manresana, del feeling d’aquesta gent, el del menestral Ramon Roqueta. I per això i per altres coses he conservat aquell fullet de vins Roqueta de gran valor històric i antropològic. Al fullet de vins Roqueta, a més de la seua ampla gama de vins (hi havia rancis, vinagres, moscatells, i vins d’estil modern criats i joves)es veia reflectit l’esperit de la renaixença bagesiana, ja es poden veure les línies d’acció cultural vinícola que s’han desenvolupat durant els últims 30 anys; la cultura, la salut, la gastronomia la socialització del beure. Ramon Roqueta va ser un visionari, i amb encert, doncs tot el que ell proposava i innovava s’ha complit. Avui hi ha una D.O. que es diu Pla de Bages, que produeix vins d’alta qualitat i singular personalitat, la comarca es un espai vitícola de paisatges naturals i d’esplèndida visió. Ramon Roqueta era un compromès amb la vida, el vi i la vinya. Del seu celler familiar ha sorgit un grup vitícola de mitjana mida que honora a la industria vitícola catalana. D’aquelles idees i missatges del fullet, que cita a metges com Marañon, Jiménez Diaz, Trias de Bes y Pedro Pons (el pensament mèdic-sanitari espanyol mes florit de l’època), a escriptors com Rousseau, Thackeray, Machado, Josep Mª de Sagarra y Victor Hugo, que recorda refranys (el pa mudat i el vi usat, o “pan tierno y vino añejo dan la vida al viejo” i anècdotes (la del compositor Cristobal Glück), i que s’avança a la “Cité mondial du vin” quan parlava del “saber beber”.
Ramon Roqueta amb el seu estil britànic i menestral català com un “squire” o un “franklin” angles, citats per Chaucer (per Júpiter! quant s’assemblen aquestes dues classes, catalana i anglesa!) generà un impuls que ha restaurat el bens i els valors al Pla de Bages. A l’excel·lent i just obituari de La Vanguardia del dimecres 28 de febrer “Ramon Roqueta Defensor del Bages y del Vino” de Ramon Francas, diu que Valentí, el seu fill estimava l’educació i l’exemple que son pare li havia donat sobre “el valor y la responsabilidad de la palabra dada”, saben com es deia “la sacristia” o “le caveau” del celler dels Roqueta a Manresa? “el celler dels tractes”.
Malgrat que Ramon Roqueta encetarà la seua tasca vinícola des de baix, ha arribat a l’Olimp del vi. Com he dit, no el vaig tornar a veure més, però sí que el vaig seguir cercant noticies i resultats de la seua activitat. Així al 2008, quan vaig tornar al Pla de Bages per escriure el llibre mes avall esmentat vaig veure el patrimoni vitícola comarcal restaurat i el vi restablert com activitat socioeconòmica rendible i amb prestigi, i malgrat que no vaig veure’l senti la seua presencia i la de la seua obra. I com que em recordava de la entrevista tants anys enrere, vaig entendre que havia fet el seu destí. Com deien els filòsof “el tarannà d’un home es el seu destí”. Clar que la restauració vitícola del Bages no es solament obra d’ell i dels seus Roqueta, però sí han estat la seua pedra angular (tu ets Petrus i sobre tu edificaré……)
Al finalitzar el llibre “Els vins de l’arc mediterrani d’Alacant a Montpeller” (Editorial Pòrtic. Barcelona, 2009), vaig quedar a dinar al port de Borriana a amb Joan F. Mira els gran escriptor, per demanar-li el pròleg del llibre, que ell va fer amb la seua brillantor i magnificència habitual. Quan li vaig lliurar l’original del llibre per a la seua lectura, ell em va pregunta, “conta’m que t’ha impressionat o que has descobert pels teus viatges per l’arc durant el treball d’aquest llibre?” Jo li vaig contestar “la puresa salvatge del paisatge del Llenguadoc, el contracte-compromís dels viticultors de Corberes per una viticultura perdurable, l’herència romana a Catalunya (divisió del territori, horaris, transmissió de la propietat) i la restauració del patrimoni arquitectònic rural del Bages; les tines del Bosc i les barraques de la vinya” i ell ho va agrair feliçment, i citar. Aquesta manifestació de reconeixement cultural del patrimoni, avui feliçment restaurat i reconegut, es deu als origens de l’impuls de Ramon Roqueta. I es amb això que ha deixat seua petjada immortal.
Joan C. Martín
Escriptor i enòleg.

 

 

Anuncis

Read Full Post »